El passat 29 d’abril vaig visitar al MNAC l’exposició Zurbarán (sobre)natural. L’eix central de l’exposició gira entorn de tres versions de La visió de sant Francesc d’Assís pel Papa Nicolau V, una mateixa escena representada en tres pintures que, tot i semblar iguals a primer cop d’ull, revelen subtileses i diferències significatives quan s’observen amb atenció. Aquesta confrontació única ha estat possible gràcies a la col·laboració de tres museus, que han cedit les obres per fer possible aquesta comparació directa i enriquidora.
Una de les coses que em va semblar més interessants va ser la connexió que s’establia entre les obres de Zurbarán i les d’autors moderns, especialment al voltant dels seus temes preferits: els bodegons i la Immaculada Concepció. Aquest diàleg entre èpoques posava en relleu com la força simbòlica i la càrrega espiritual d’aquestes imatges transcendeix el temps, i com artistes contemporanis estan reinterpretant, qüestionat o continuant aquestes tradicions visuals des de noves perspectives.
Una de les obres que crec que exemplifica de manera excel·lent aquest punt de contacte és la d’Eulàlia Valldosera. Amb llum i objectes quotidians —d’aquells que tots podem tenir per casa—, l’artista construeix una instal·lació carregada de significat. La seva proposta mostra que no calen materials sofisticats per desenvolupar idees i crear: l’essencial és la mirada, la capacitat d’establir relacions entre formes, usos i símbols que sovint passen desapercebuts. D’aquesta manera, el seu treball connecta amb l’esperit dels bodegons de Zurbarán, però ho fa des d’un llenguatge contemporani i íntim.
També hi trobareu obres de Tàpies o Marta Povo entre altres.
Un darrer apunt: al canal +MNAC hi trobareu un magnífic vídeo que explica la història d’aquest quadre i entra en detall en el procés de restauració de la versió que pertany al MNAC.
I si no podeu anar-hi —l’exposició acaba el pròxim 29 de juny—, podeu veure aquesta visita guiada i comentada. No és el mateix que contemplar les obres al natural, però és una alternativa molt didàctica i enriquidora.
Observar aquesta exposició t'obliga a fer-ho amb una nova mirada: més atenta, més oberta, més disposada a descobrir el que s’amaga darrere dels objectes, veure semblances i diferències, i reflexionar sobre els efectes de la llum i dels silencis. Una invitació a seguir veient l’art com una conversa infinita entre temps, mans i mirades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada